RAFAEL RODRÍGUEZ ALBERT . (Alicante, 1902 - Madrid, 1979) . Doble Premio Nacional de Música
PANEL 2
RAFAEL RODRÍGUEZ ALBERT: EL MÚSICO QUE SE HACE EN ALICANTE Y VALENCIA
El ambiente cultural de Alicante a principios del siglo XX fue esencial para la trayectoria del músico. Su talento le permitió ganarse la confianza de Óscar Esplá y José Juan Pérez, que lo apoyaron y animaron desde el principio.
Estudió en Valencia (1917-1926), donde se licenció en Filosofía y Letras y obtuvo las carreras de Piano y Composición. En esa ciudad ganó en 1925 una Mención del Premio Nacional de Música por su Colección de canciones, para voz y piano. En tres ocasiones viajó a París (1929, 1931 y 1937) para completar su formación. En Alicante estrenó sus primeras obras importantes y empezó a desarrollar sus facetas artísticas más destacadas: la docencia, la interpretación y la composición. Sufrió el dolor y la represión tanto durante la Guerra Civil como en la posguerra. En agosto de 1936 fue depurado de su puesto de funcionario en la Diputación de Alicante, aunque readmitido al mes siguiente y, en julio de 1939, fue internado en el Reformatorio de Adultos de Alicante por el nuevo régimen.
La Asociación de Amigos de la Unión Soviética al Pueblo de Alicante. El Luchador 20/10/1936.
La aparición de su nombre en este manifiesto, junto a los de otros artistas e intelectuales como Gastón Castelló, Emilio Varela, José Juan Pérez o José Ramón Clemente, motivó que al finalizar la Guerra Civil ingresara en el Reformatorio de Adultos de Alicante.
Rodríguez Albert a los 7 años. BNE.
El compositor perdió completamente la visión a los 7 años y se quedó ciego.
Junto a sus hermanos Antonia, Pedro y María. Valencia. Entre 1920 y 1922. Colección Beatriz Rodríguez Fernández.
Tras nacer en Alicante, vive en Socuellamos y Villarobledo. En 1917 se traslada a Valencia junto a su familia.
Diploma del Premio Extraordinario de Piano. 1922. Colección Beatriz Rodríguez Fernández.
En Valencia obtuvo los títulos de Piano y Composición. Siempre fue un estudiante brillante que, además, se licenció en Filosofía y Letras. El Premio de Piano lo compartió con Leopoldo Querol.
Cartel de Hogueras de 1929 obra del pintor Lorenzo Aguirre.
Archivo Histórico Municipal de Alicante.
Portada de El Tio Cuc de junio de 1929.
Les fogueres de San Chuan: impresió de la festa para piano se publicó en el número especial de “chuñ” de 1929 de la revista El Tío Cuc y supone, tras su primer viaje a París, una adopción del postulado musical, directo y desenfadado, del grupo de Los Seis.
Cinco piezas, para pequeña orquesta y piano.
Orquesta Nacional de España
RAFAEL RODRÍGUEZ ALBERT: EL MÚSIC QUE ES FA A ALACANT I VALÈNCIA
L’ambient cultural d’Alacant a principis del segle XX va ser essencial per a la trajectòria del músic. El seu talent li va permetre guanyar-se la confiança d’Òscar Esplà i José Juan Pérez, que li van donar suport i el van animar des del principi.
Va estudiar a València (1917-1926), on es va llicenciar en Filosofia i Lletres i va obtenir les carreres de Piano i Composició. En aquesta ciutat va guanyar en 1925 una menció del Premi Nacional de Música per la seua Col·lecció de cançons, per a veu i piano. En tres ocasions va viatjar a París (en 1929, 1931 i 1937) per a completar la seua formació. A Alacant, va estrenar les primeres obres importants i va començar a desenvolupar les seues facetes artístiques més destacades: la docència, la interpretació i la composició. Va sofrir el dolor i la repressió tant durant la Guerra Civil, com en la postguerra. L’agost de 1936 va ser depurat del seu lloc de funcionari en la Diputació d’Alacant, encara que readmès al mes següent i, al juliol del 1939, va ser internat en el Reformatori d’Adults d’Alacant pel nou règim.
L’Associació d’Amics de la Unió Soviètica al Poble d’Alacant. El Lluitador, 20/10/1936.
L’aparició del seu nom en aquest manifest, al costat del d’altres artistes i intel·lectuals com Gastón Castelló, Emilio Varela, José Juan Pérez o José Ramón Clemente, va motivar-ne l’ingrés, en finalitzar la Guerra Civil, al Reformatori d’Adults d’Alacant.
Rodríguez Albert als 7 anys. BNE.
El compositor va perdre completament la visió als 7 anys i es va quedar cec.
Al costat dels seus germans Antonia, Pedro i María. València. Entre 1920 i 1922. Col·lecció Beatriz Rodríguez Fernández.
Després de nàixer a Alacant, viu a Socuellamos i Villarobledo. En 1917 es trasllada a València al costat de la seua família.
Diploma del Premi Extraordinari de Piano. 1922. Col·lecció Beatriz Rodríguez Fernández.
A València va obtenir els títols de Piano i Composició. Sempre va ser un estudiant brillant que, a més, es va llicenciar en Filosofia i Lletres. El Premi de Piano el va compartir amb Leopoldo Querol.
Cartell de Fogueres de 1929 obra del pintor Lorenzo Aguirre.
Arxiu Històric Municipal d'Alacant.
Portada de El Tio Cuc de juny de 1929.
Les fogueres de San Chuan: impressió de la festa per a piano es va publicar en el número especial de juny de 1929 de la revista El Tio Cuc i suposa, després del seu primer viatge a París, una adopció del postulat musical, directe i desenfadat, del grup Los Seis.
Cinc peces, per a petita orquestra i piano.
Orquestra Nacional d’Espanya.
